que llorar es reírse de la risa


Normalment, només surto per a renovar la necessitat d'estar sol, com diria George Gordon.

Només jugo perquè m'agrada tenir rivals.
Només actuo per ser conscient que em puc abandonar.
Només escric per sentir-me buit quan no ho faig.
Només et miro per saber que no hi ets quan no hi ets.
Només estimo per meravellar-me de la buidor matemàtica del tot quan no s'estima.
Perquè un hàbit no és una necessitat. Per això, no és habitual ser necessari, però sobretot, no és necessari ser habitual.