farina

si fos per mi seríem
el tap de l'ampolla
un fusible
un cupó
per anar i tornar
a la cova
on descansa la lluna
aspirants a super nova
la broma d'unes parpelles
que miren el sol sense moure's.

però cal destruir les potes de la taula
glopejar la llet de certa paraula
que ens fa por haver pronunciat.
Cremades les potes
la mel serà l'escenari
on el temps se'ns batrà
en retirada
llençant-los la missiva
d'oblidar que tot és car.

I evocarem angúnies seculars
de pans, cementiris o escletxes
trepitjarem els permisos
i traçarem els límits
on s'alçarà la nova llar
feta d'aigua
d'esbandir el mar
i de boira
d'ulls grisos.
la tasca és senzilla:
foc blau als bastions
que no siguin
més que aspres convencions
brutes de sagnar tinta.
posa'm de cap per avall
sacseja'm sense mirar-me
pren-me de les butxaques
l'olor a soledat.
i caça dins el teu ventre
l'excusa per a creure't
que no tens res assignat
com qui canta una música
només per a si mateix
i que necessita
tan poc l'eco
com el sucre
al cafè.
el cafè,
que ja és
dolç com qui pateix
a la seva manera
i per les coses realment seves:
les estrelles i els moments.