El segon dia vam aprendre el ritme
solemne de la feina. Se'ns liquava,
a poc, a poc, tot l'enyor i ja ens servíem
de les mans per comprendre.
A fora queia
la pluja lentament, com en un somni.
Ens ho van dir en plegar i ens en vam riure.
El tercer dia vam comprendre moltes paraules
mig sabudes. La profunda
raó de viure dels qui sempre creixen
vençuts i solitaris, i la nosa
massissa i obsessiva dels preceptes. (...)
Miquel Martí i Pol, La creació
Qué hastío. No sé per on començar a respirar.
En fi, teatre.
T'he guanyat al billar. Crec que per la mateixa raó que t'atemoreix la plaça Felip Neri de nit, i me'n fas marxar. Crec en la vehemència dels calamars i en què la culpa és culpable alhora que culpabilitza. Un any més perquè l'Erola m'estiri de les orelles, perquè amb en Guillem ens deixem una cosa a l'ordinador a mig fer, per jugar amb l'Àlex i fer polsos xinesos amb la Marta. I perquè algú em critiqui per dur els pantalons baixos. Un feroç any nou trucant el meu psicòleg durant - sí, durant - les campanades, i sentint Lylah a tot drap per l'autopista.
La nit anterior, la del 30, el joc d'en Bacus va ser suportable només pels de la llengua vernacla - de la terra ferma a la cuna del rap-.
Ja estrenaré de debò la càmera. Avui només he pogut fer això, 20 anys. Demà em tocarà gratar el paper de paret d'una casa. Ai, atleta.