nicaragua casi cielo

és d'una estirp de presó de vidre.
és d'una llàgrima de saxo de carretera.
Fi melòman. És d'un estil Offënbach
que neteja d'una ruixada els mobles amb records.És a dir, els mobles.
Quina sola paraula hi ha que no sigui ampla? es pregunta
és veritat, és el seu un angle màgic.
La prova és que els ciris li fan pantalla.

Són les 9 del matí. Aigua lletja als bassals.
Algú ha deixat el cabàs al peu de l'escala.
Algú, en algun dels 8, 10 o 12 barris
s'haurà llevat amb unes certes ganes.
ell no. ell és més com un llençol plegat amb ànsia.
I calla. No el sentiu, com calla? I gairebé no ho sap, i
no sap ni si us vol dir que calla.

és d'una estirp de presó de vidre.
un sant escepticisme amb la ignorància.
un vehement i escandalós cant
a la combinació oblidada.
Una bola de cendra. bola de neu,
si ningú ho evita,
en la propera tempesta.
Bola de neu
al cim d'una muntanya
de reaccions desordenades
i feta d'amuntegar
els rems trencats
de tots els exilis.