Per exemple es teu cos
Antònia Font
l'esperança esdevé severa i serena als llavis dels nens, però s'esfuma amb l'edat. Per això es tendeix a aïllar els colors dels objectes, a escoltar els violins amb una sola orella, i quan veiem un mim sabem que és mentida, que no ha aconseguit aturar el rellotge i fa via a una senectud hieràtica. I l'esperança mor sobretot en comparació d'algun color blanc. Resuscita als calaixos, als casettes sense data impresa. També als faristols resistents a la pluja.
Per què no dir-ho, jo afirmo haver-la vist passar avui. Caminava per l'ampit de la meva finestra, amb un somriure de sorra. A l'habitació, m'havia fet sonar Promises, dels Cranberries.