midó

Busque la primera y la última calle del callejero, trace una línea y sígala. Visite las estaciones finales del metro. Pierda a su amante en una ciudad y encuéntrelo. Deje que el azar sea su mejor guía.

Patricia Gosálvez, El País


I bé, en teoria s'ha sobreviscut. m'aplicaré allò de tenir els enemics fins i tot més a prop que els amics.La primera sèrie d'exàmens ha inclòs: parada dels mossos a les 5 de la matinada, americà, esclat de xibeca en un parc assolellat i interminables debats teleològics sobre l'assignatura, al post i sobretot al pre-moment del test.

Ara tinc els pares a París, la mayu a amsterdam i tu al meu cap. I jo volto per alguna dels milers de paraules de Wittgenstein.

Vist el que ha passat amb Publicitat, crec que l'assignatura ha aconseguit, d'una manera subreptícia i sorprenent, que retingui el seu leitmotif: t'hi havies de presentar atractiu, havies de vendre els teus acabats com a alumne. Curiós. Sense voler-ho, per aprovar publicitat, més que saber-ne, havies d'experimentar una mutació, havies de ser-ho. És una lliçó. Com a la vida, no s'ha de demostrar que el "premi" és un dels catalitzadors.

Aquesta tarda, després de retrobar-me amb la meva perruquera preferida, li deia a l'Èric:

Víctor: Expliquen alguns que Jaume I, després d'una batalla ferotge que va acabar guanyant, va sentir una set immensa. Va decidir acostar-se a una de les tavernes d'Alacant, ciutat de València on es trobava. L'encarregada de la taverna, en saber-ho, li va portar un líquid blanquinós, no gaire dens. Jaume I es va empassar allò d'una glopada, i enlluernat per aquell gust tan dolç, va preguntar a la dona de què es tractava. La dona va dir: Això? És suc de xufa. Aleshores, el rei li va contestar: Suc de xufa? Això és or, xata!

Èric: I a tu, que (polivalent) t'agrada l'orxata?