...y tenía unos ojos como el cielo después de la lluvia
Charles Bukowski
després del te, vaig decidir ésser invencible per una nit. el còmput no va ser negatiu del tot.
bandolers, rabadans, punkies proto-movida, musulmans hippies empiristes i homes de pel.lícula de blanc i negre. I un italià que tenia el meu mateix rellotge que a les 4 del matí em va demanar que parléssim sobre federico fellini.
La Nàdia, que reflexiona "massa" sobre la vida i aquestes coses, i jo vem tenir ganes de córrer pel prat per després consensuar que totes les ulleres del món em quedarien malament, sense excepció.
L'endemà, la terrasseta semblava el campo bramante. Enmig, l'avi i jo discerníem entre les ampolles buides i les plenes. Em va agradar veure un gran home a la tarda i una noia que estava tan enfadada amb mi que no va poder fer un cafè.