Va passar el tren fent un xiulet
Feia sol a la nostra ciutat.
tu i jo; millor dit, tu
jeies a la vorera,
amb els braços sobre els genolls,
la motxilla de cuir gastat a l'esquena.
Jo et mirava, era igual des d'on.
Vas somriure una immensitat.
Tot allò era de debò diferent.