sols una passa
i seré de nou al bell mig del jardí.
us podria sentir i
mossegar les arrels de cada bri
i cargolar-me al cor de la poma més alta.

així començo tots els contes.
els texans són molls
i plens de pintura
la barba ha viscut
uns quants dies de calma.
El cognac és vessat en una llàgrima
que supura sal negra.
Es presentarà aviat
la veïna amb una trompeta
i les joguines fetes mica.
No és pas tard però
tothom sap d'on marxarà.
Un diari estès mira el sostre.
Busco unes ulleres d'interior,
la veritat em tiba els muscles
com una malaltia ignorada.