He vist un geni, avui. Certa noia em segueix usurpant llibres, en aquest cas de Kerouac.
Els pijames es multipliquen al meu calaix, i ja tinc una altra postal, d'un altre viatge que no he fet també a París. Degas, que balla. En la llunyania em tempten Bèlgica, Suècia o Itàlia, però tot té un aire estèril, un maquillatge agre. Dijous, a la festa amb els companys de carrera, vem veure com la caixa no sempre és oberta. Era d'esperar, sobretot sabent que sóc el pitjor actor en una gala a què no vaig assistir i en què els tres aspirants a la flor van ser Víctor, Víctor i Víctor.
Els cantants de hip hop estan combregant masses a les ermites erigides als aplaudiments, i dos ombres tristes fan tard,com era d'esperar. El consol és que Sallén de Gállego no es mou de lloc.
Ah, es graciós, però l'únic profe que m'ha suspès - m'és igual que sembli prepotent- en ma vida, resulta que és un hectoplasma i s'ha esborrat de la facultat, amb les actes a la mà. Así no se puede.