m'agrada que tinguis cotxe. Jo ara puc deixar una realitat en herència, passada pel fumat d'un vidre contra el terra.
tot plegat, al final és remot: que si un encenedor lliscant per l'encerat, que si un home que baixa de la muntanya amb un sac de destrals, que si uns llavis pintats d'un vermell vívid com només abans es portava, però que finalment acaba fonent-se en el baf de la sala...
ben mirat, durant alguns moments crema l'enyor de quan una botiga de llaminadures era precisament això, una botiga de llaminadures, i quan les preferia sense lligams, amb indiferència de que ho veiés negre o no.