et ploro
fins que no et sé distingir
la cara
i et tornes aigua
que brolla dels meus ulls
a l'estany del passat.
On no hi ha barques
amb estendards de glòria
només algun pirata
sense memòria
que juga a daus
i sempre treu un u.
De debò que et ploro
i et lligo els peus
al terra
que tots hem fet fang
I se t'esfondren
els genolls
en una quietud infinita.
No puc plorar
els teus gestos últims;
no en tenies.
No puc plorar
el meu darrer mot
saps que el blanc
dels hospitals em fa por.
Totes les pluges
que m'han fet tremolar
aquests dies
- m'he sentit despullat
i sense sortida-
m'han poblat el cap
de llàgrimes
i m'han tornat
un infant.
Elles estan lluny
de ser el tacte fi
de la teva mà
arrossegant
el misteri per la meva front.
Però fi té,
per desgràcia,
més d'una acepció
I el fred
que m'assetja la pell
i que ningú
em vulguin parlar
dels teus dits
em fa pensar
en la mort.
Has estat quelcom fi.
Has estat pluja.
Ara ets a la fi.
Ara seràs llamp.
la cara
i et tornes aigua
que brolla dels meus ulls
a l'estany del passat.
On no hi ha barques
amb estendards de glòria
només algun pirata
sense memòria
que juga a daus
i sempre treu un u.
De debò que et ploro
i et lligo els peus
al terra
que tots hem fet fang
I se t'esfondren
els genolls
en una quietud infinita.
No puc plorar
els teus gestos últims;
no en tenies.
No puc plorar
el meu darrer mot
saps que el blanc
dels hospitals em fa por.
Totes les pluges
que m'han fet tremolar
aquests dies
- m'he sentit despullat
i sense sortida-
m'han poblat el cap
de llàgrimes
i m'han tornat
un infant.
Elles estan lluny
de ser el tacte fi
de la teva mà
arrossegant
el misteri per la meva front.
Però fi té,
per desgràcia,
més d'una acepció
I el fred
que m'assetja la pell
i que ningú
em vulguin parlar
dels teus dits
em fa pensar
en la mort.
Has estat quelcom fi.
Has estat pluja.
Ara ets a la fi.
Ara seràs llamp.