Són son. Sóc el que són.
ningú ha dit que la destrucció total
no pugui ser
d'entre la brutícia
de tot el que t'envolta,
t'alarmarà
el soroll infernal d'algun
aparell modern.
Qualsevol.
Aconseguiràs allargar un braç
per acollir
l'andròmina
com a víctima esclava
dins de tu,
que, recordem,
et deies a vegades
que eres calma.
En un lloc sense parets
ningú ha dit que la destrucció total
no pugui ser
un teixit continu
d'universos.
d'entre la brutícia
de tot el que t'envolta,
t'alarmarà
el soroll infernal d'algun
aparell modern.
Qualsevol.
Aconseguiràs allargar un braç
per acollir
l'andròmina
com a víctima esclava
dins de tu,
que, recordem,
et deies a vegades
que eres calma.
En un lloc sense parets
separaràs les parpelles
amb desídia
i veuràs com la claror
amb desídia
i veuràs com la claror
allà, a fora
devora l' espai als teus versos,
que són escampats per terra.
Una pregunta serà
la clau de volta.
T'indicarà el moment
de mossegar-te el propi cos,
famèlic de respostes,
que són escampats per terra.
Una pregunta serà
la clau de volta.
T'indicarà el moment
de mossegar-te el propi cos,
famèlic de respostes,
i sagnar pols pels ulls
abans de tornar-los a tancar.
(Nous poemes de pols brotaran.)
(Nous poemes de pols brotaran.)
per sant jordi, em llevaré tard i mataré amb un llibre la princesa. Penjaré una drac al balcó perquè faci olor de roses.