va tancar el llibre
va apagar l'espelma
i es va despertar.
En mirar per la finestra
una crisi d'indolència
li va foradar l'estómac
com una barrina.
Els pocs presents
veien atònits
com, tot seguit,
s'escampava
tot gest postís
de la seva cara
pertot.
Primer pel terra,
gris llunàtic;
i d'aquí degotava al sostre
que, per un moment,
s'havia poblat d'ales.
Les ales feien olor
de terra remoguda.
Va ser un designi estrany
una manera particular
de purgar per les nafres
d'aquells que l'havien
esborrat per sempre
de les seves vides
perquè tenia
l'esquena rígida
i massa saliva
per a ser un forn
de paraules.