Antena 3 va emetre ahir a la nit un programa especial on es nomenava 'El español de la historia'. L'espai revel.lava qui era el personatge més votat pels ciutadans que van trucar a la cadena. Entre els 50 més escollits, apareixien, per exemple, Fernando Alonso o Francisco Franco. Evidentment, no hi ha ésser humà que hagi conegut tots els espanyols de la història, per tant és innegable la presència d'un filtre (fet per qui?). Això ja fa qüestionar el mínim valor que algú pugui donar a aquesta elecció.
El cas és que la primera posició l'ocupava l'actual rei, Juan Carlos I. Sí, el de la dinastia que ho va començar a ser al.legant designació divina. (Cobrar impostos a una família triada per Déu seria pecat? Pregunto).
M'imagino un quadre més o menys d'aquest estil: un ciutadà arriba rebentat de la feina on l'exploten i s'asseu al sofà del minúscul pis on viu de lloguer a canvi d'una sagnada descomunal. Els seus hàbits i educació fan que engegui la televisió gairebé sense pensar-hi, i veu la proposta que fan a l'esmentada cadena. Les expressions 'llibres d'història' i 'informació contrastada' travessen el seu cervell d'una manera fugaç i fins i tot més ràpida que el cotxe del Fernando Alonso. I sobtadament, digerint aquesta mena de mareig que alguns anomenen idea, recorda el personatge 'graciós' al rerefons de la foto de la Infanta Leonor, aquella nena de qui feien un monogràfic de les galtes el dia del treballador. És el rei. Pensa en la seva aparença impoluta, i en la de minuts que li han dedicat a la televisió, en què tot de 'personatges' importants se li inclinen sempre, en una mostra de respecte."Va ser vital a la transició", va comentar un company l'altre dia al bar, mentre el veien a la tele i algú va fer un gest de despreci.
No en té dubte, el rei s'ho mereix. Agafa el telèfon, amb la conseqüent despesa, i truca. A l'altra banda, li recolliran la votació amb una normalitat perfecta, sense estranyar-se gens. Només faltaria.
Segur que exagero i generalitzo, però, és possible que quelcom similar hagi passat en algun cas?
Bé, doncs Juan Carlos I, 'español de la historia'. Ah! amb aquest resultat de precedent - i salvant, si es vol, alguna distància- recordem que tots nosaltres, els ciutadans, el fruit humà de la història, la conjuntura i el territori, diuen que podem decidir (suposo que inclouen el tenim capacitat per). Aquest diumenge. Dic la data perquè, per exemple, no sé si encara hi ha gent a qui no li hagin envaït les orelles - per tant, el cervell- a cop de megàfon quan va pel carrer. Tinguis o no tinguis ganes de sentir-ho. El carrer. També diuen que és lliure.
El cas és que la primera posició l'ocupava l'actual rei, Juan Carlos I. Sí, el de la dinastia que ho va començar a ser al.legant designació divina. (Cobrar impostos a una família triada per Déu seria pecat? Pregunto).
M'imagino un quadre més o menys d'aquest estil: un ciutadà arriba rebentat de la feina on l'exploten i s'asseu al sofà del minúscul pis on viu de lloguer a canvi d'una sagnada descomunal. Els seus hàbits i educació fan que engegui la televisió gairebé sense pensar-hi, i veu la proposta que fan a l'esmentada cadena. Les expressions 'llibres d'història' i 'informació contrastada' travessen el seu cervell d'una manera fugaç i fins i tot més ràpida que el cotxe del Fernando Alonso. I sobtadament, digerint aquesta mena de mareig que alguns anomenen idea, recorda el personatge 'graciós' al rerefons de la foto de la Infanta Leonor, aquella nena de qui feien un monogràfic de les galtes el dia del treballador. És el rei. Pensa en la seva aparença impoluta, i en la de minuts que li han dedicat a la televisió, en què tot de 'personatges' importants se li inclinen sempre, en una mostra de respecte."Va ser vital a la transició", va comentar un company l'altre dia al bar, mentre el veien a la tele i algú va fer un gest de despreci.
No en té dubte, el rei s'ho mereix. Agafa el telèfon, amb la conseqüent despesa, i truca. A l'altra banda, li recolliran la votació amb una normalitat perfecta, sense estranyar-se gens. Només faltaria.
Segur que exagero i generalitzo, però, és possible que quelcom similar hagi passat en algun cas?
Bé, doncs Juan Carlos I, 'español de la historia'. Ah! amb aquest resultat de precedent - i salvant, si es vol, alguna distància- recordem que tots nosaltres, els ciutadans, el fruit humà de la història, la conjuntura i el territori, diuen que podem decidir (suposo que inclouen el tenim capacitat per). Aquest diumenge. Dic la data perquè, per exemple, no sé si encara hi ha gent a qui no li hagin envaït les orelles - per tant, el cervell- a cop de megàfon quan va pel carrer. Tinguis o no tinguis ganes de sentir-ho. El carrer. També diuen que és lliure.