de perfil

Hay un proceso esquizofrénico de descodificación y
desterritorialización cuya conversión en producción de esquizofrenia
clínica sólo puede ser evitada por la actividad revolucionaria
Guattari

Obra d'Ethos


No escriuré sobre els meus temors, siguin quins siguin. No deixaré entrar l'enemic a casa; és senyal de derrota. Penso que és més útil proveir-me de municions atrinxerat al full fins que hagi d'apartar la vista, sortir de l'amagatall.

Possiblement, alguna cosa estem fent malament. I em refereixo a la família, amb una actitud tèbia que demostra que ser adult és somriure a l'empat. Però m'agradaria saber si no és més que la perllongació de la meva actitud actual de contrarrestar aquí la balança. Ells també deuen tenir la sensació alguns dies, com jo, que hi ha una guerra. I si, com ells, no la lliuro mai?

Potser el problema és la salut, la bona salut. Jo l'acuso de tal manera que no puc per més de preocupar-me pel pla hipotètic i no reservo espai de por per allò a què el temps condemni els meus ossos, els meus teixits. Ells això sí que ho sopesen. Els observo, observo els vestigis dins el meu cap que parlen de la lògica de l'autocomplaença, de l'optimització simple de l'harmonia i de cop, em descobreixo aquí escrivint, també com a reflex d'això. Qui sap si fent una ratlla sobre les cendres o resseguint la composició biològica del meu disseny.

Tot i així, sé que allò que estimo és tan lliure que no beu de la complaença, almenys en origen; que em queden anys per abastir-ho abans no deixi de ser únicament un cos que és una minúcia, que percep minúcies, i cerca minúcies per alimentar-se.

Allò que estimo és tan lliure que també ara està passant a fora. Ara bé, estar aquí dins tancat i assegut em fa un mal que encara és suportable. Qui el sàpiga mesurar obtindrà una definició prou ajustada de mi, sospito.

Obra de Blu