L'individu, fa massa que no dorm tant com hauria. Aprecia sortir les nits, olora el mullat dels carrers prop del mar, tot rumiant que aviat els perdrà de vista. No té fred quan n'hauria de tenir i no assetja la nevera en tornar de les passejades, tot i no haver sopat més que una peça de fruita. És un desconsiderat que somnia com ensenyaria a algú sense rostre allò que no sap i que, de saber-ho, tampoc li serviria.
Visita un bar que existeix de fa més de vint anys en un dels camins que tornen a casa, demana canvi. S'estranyen de com té d'arrugat el bitllet que acaba de treure de la butxaca.
Ignora quan va ser l'última vegada que es va fer el llit, i el nombre de coses que ha perdut els darrers dies, així com totes aquelles en què s'ha de fixar per no perdre els propers.
L'individu decideix posar alguna cançó antiga, de les mítiques que van adornar amb tòpics la seva adolescència, però que almenys li van parlar de portes, encara que no n'obrissin cap. Associa el moment de conèixer aquelles cançons amb la presència de moviment, de vida, de fets que ara són records. Dissortadament, fa molt que no n'incorpora d'altres al seu registre, i pensa que està patint una involució, que es retroalimenta i que no tindrà coses noves per recordar en un futur.
Odia l'autocompassió, i creu que es troba en una situació buscada. No se sent tan incòmode, ha obviat qualsevol traça de comoditat com a referent. Ni hipotètica ni tangible. Camina amb bambes per la casa.
Visita un bar que existeix de fa més de vint anys en un dels camins que tornen a casa, demana canvi. S'estranyen de com té d'arrugat el bitllet que acaba de treure de la butxaca.
Ignora quan va ser l'última vegada que es va fer el llit, i el nombre de coses que ha perdut els darrers dies, així com totes aquelles en què s'ha de fixar per no perdre els propers.
L'individu decideix posar alguna cançó antiga, de les mítiques que van adornar amb tòpics la seva adolescència, però que almenys li van parlar de portes, encara que no n'obrissin cap. Associa el moment de conèixer aquelles cançons amb la presència de moviment, de vida, de fets que ara són records. Dissortadament, fa molt que no n'incorpora d'altres al seu registre, i pensa que està patint una involució, que es retroalimenta i que no tindrà coses noves per recordar en un futur.
Odia l'autocompassió, i creu que es troba en una situació buscada. No se sent tan incòmode, ha obviat qualsevol traça de comoditat com a referent. Ni hipotètica ni tangible. Camina amb bambes per la casa.