Al capdavall, la llibertat potser no és altra cosa
que posar-se a cantar un himne de revolta
sota l'aigua de la dutxa
que posar-se a cantar un himne de revolta
sota l'aigua de la dutxa
Joan Barril
Val, no en sé res del mar, fins el punt que voldria tombar el màstil.
Però els objectes rovellats em semblen un futur llunyà. Ara m'ajuda a dormir qualsevol vent mínimament nou.
Així que, posats a triar, no ploraria pel que se'n va, sinó que pujaria i ploraria pel que es queda a terra. Si em fan pena els petits vaixells de pescador estancats a la meva platja, imagina't... Per no parlar dels edificis, que ja estan en posició de vaixell que s'enfonsa.
Com que ja nedo per la ciutat, no em costaria acostumar-me. Als vespres, quan vulgués capbussar-me, només hauria de canviar -urbi per -marí. Si em faltés aire seria culpa meva, com ara. Per turista.
Foto: McCurry pel National Geographic