sot

els objectes estan en dansa. No penso el que dic, no et penso. La convivència amb mi és complexa. Els migdies un despertador creua el mediterrani i m'explica coses com que ha estat xerrant amb la beth que està en una furgo aparcada a una cala i no sé què més; i hi ha alguna lleganya. Les tardes tinc teràpia sobre les onze dimensions amb un noi que va deixar la legió a causa d'una ferida - ara no hi torna per una altra-. Sempre reviso el mail de nit, abans de posar-me els cascs per reprendre, de manera autodidacta, aquelles classes. Ara però, sense pis rocker ni hàmster leprós.

De Barcelona & Fotografia