generar àcid corrosiu amb la impagable i mai qüestionada ventura de saber que els arbres es poden capgirar al ritme que la meva retina troba aigua en la insondable negror del futur que ahir em va poder destrossar. Tot un dia creixent i trobar-me pèl a les articulacions i doblegar l'esquena com si no en tingués i assolir-me. ultrasò, ultratacte, la mentida està acorralada. Ja ho sabíem. Fent coses estranyes amb les mans, arrencant-me tot seguit la pal.lidesa del batec prescindible. El nus a la gola es fa incommensurable i finalment fa de cervell. Aleshores m'ho empasso tot d'un glop al fons al fons infinitament, amb la mateixa infinitat d'una corda que es trenca a l'espai i deixa anar un pes tan viu com mort i lliure fins i tot de llibertat.