Confondre plans està bé; m'agrada. Com quan vénen els amics a veure't a la feina, quan t'emportes el cartró d'un armari a casa o fins i tot quan el michael robinson t'adreça una mirada assassina estil no passis per aquí; ell, que de petit adornava la caràtula dels teus vídeojocs. Però que els periodistes de la taula del davant cobreixin el partit amb brides i una trepanadora...això ja...
Recomanació fervent: Una noche en El Viejo Almacén. Recuperació dels clàssics del tango argentí amb un parell de perles d'Isabel Gil Arenas. (regal d'una amiga)