confitura

La filosofia és com estar en una habitació fosca i buscar un gat negre.
La metafísica és com estar en una habitació fosca i buscar un gat negre que no hi és.
La religió és com estar en una habitació fosca i buscar un gat negre que no hi és i cridar: l'he trobat!
Anònim



Un dia calorós de l'estiu passat vaig anar a la biblioteca local per buscar els orígens del meu cognom. Després d'una tasca de recerca que va ocupar bona part de la tarda, vaig donar amb algunes dades interessants. Per una banda, el significat d'aquest, que provenia de l'àrab. Per altra banda, les circumstàncies de creació de qualsevol cognom, estudiades de manera abundant. L'explicació que més s'adeia al del meu era amb diferència la del topònim. Per distingir la gent més propera amb idèntics noms, se'ls posava al darrere el del poble on vivien - normalment la població de cadascuna d'aquestes vil.les no era prou nombrosa com perquè els de pila es repetissin, així la cosa quedava mitjanament solucionada-.

Tot seguit, vaig localitzar en un mapa geogràfic d'Espanya els pobles amb què coincidia el meu cognom: escassos, tres. Tota aquesta informació, connectada amb la procedència exacta d'alguns avantpassats immediats i no tan immediats, va descartar, mirant-ho amb molta relativitat, una de les opcions. D'aquesta manera em va quedar com a resultat una zona prou tancada del territori, on possiblement es gestà la meva família fa uns quants segles. Així podria traçar, sempre hipotèticament, una línia enrere en el temps amb prou precisió com per quedar mímimament satisfet. Evidentment, remotes generacions van donar lloc a aquella, però no era qüestió que el cap m'explotés rebuscant pistes cada cop més difoses. Sobretot quan ni tan sols sé si això és cert.

Així que l'altre dia em vaig comprar una llibreta per a qualsevol observació, vaig escriure a la primera plana amb lletra gran On vas, crim a la historiologia amb potes; i he començat a preparar el viatge. Per anar bé abans que creui la frontera, acabat l'estiu. I a veure què em passa pel cap un cop sigui allà. Res hi perdo.



Companyia, de Sun Yongyin