podeis llamarle terrorismo
Zatu
(Bilbo Bolsón in memoriam)
pre-data: seeking desperately tosto giallo
pre-data: seeking desperately tosto giallo
Imagineu una gran esplanada esquitxada per una pluja fina pero constant. Ara un brik de llet obert alla enmig, amb tot el contingut diluit per terra. Jo sospiro - tenia tots els nombres de ser l'estudiant a qui li rebentés la compra- i trec la cadena de la bicicleta amb les mans tremoloses.
En cosa de cinc minuts som a la residencia. He tingut sort amb l'assignació a Winschoterdiep, suposo que també amb aquest super aquí al costat. No així el raimon, una mena de rellogat que he conegut fa uns dies i que viu mínim a altamira, antro indecorat propi de la més celebre tradicio carpetovetonica. A canvi d'una mica d'escalfor m'ajuda a perfeccionar els sofregits i plora victima dels meus efectes al ping pong.
Winschoterdiep és la joia de la corona de la Housing Office, la coordinadora de residencies. Més de tres-cents estudiants caminen pels seus passadissos cada dia, flirtegen enlloc de ser a classe, organitzen festes als bars i sales d'estar, son derrotats al ping-pong o simplement es dediquen a posar la ma al darrere a final de mes. La meva habitació és impersonal, crec que aniré al ikea. Bé, crec que si vaig a l'ikea sera encara mes impersonal, pero ja ens entenem. (Deu ser nostalgia de Badalona que m'assetja ara que he descobert que a la tele d'aqui tambe fan la casa de tu vida i el eres mas listo que un ni(enye)o de primaria). Alla on dormo es espaios i intim,malgrat els veins espanyols per tot arreu, tots ells putejats amb cadascu d'ells per ser espanyols perque aixi qui es l'espavilat que millora l'angles, que nomes fem que agafar tics tot el sant dia. Al meu passadis hi viuen, que jo sapiga, una noia palestina, un noi frances que es diu quentin (cuentos) i una altra noia que es diu darya i ve de turquia. Llevar-se li costa aixi que algun dia ho he hagut de fer jo. Als altres passadissos ja hi es la gent mes propera afectivament, diem-ne. Andres de Madrid, David de Madrid, anna i Maria de Reus, Maria de Valencia, Ruben de Reus i segueix la llista.
Ahir vam sortir amb la Cristina, madrilenya en conflicte amb les autoritats franceses i en consequencia exilada, crec. Aprofitant que en Marc i en Vicens ens havien passat a fer una visita, rai i jo els vam fer tour pels llocs menys reggaeton de la ciutat. Cafe Knarie o Swradra, for instance.
Feia tant que no escrivia que ha estat com un desfogament. Altres coses destacables seran narrades en successius dies, perque n'hi ha moltes. Ara soc a la facultat d'arts, on es cursen els estudis de periodisme. (ohh, consideren el periodisme un art, oooh oooh iolanda clop, tros d'artistassa) Resulta que m'he llevat a les 7.45, amb molt mal de cap i he fet cap aqui, amb un fred que pelava, pero quan he arribat la classe ja era tancada. he fet un te de canyella, una volta per les instal.lacions i ara baixare perque aviat venen els altres.
Un peto a tots aquells qui, encara que a la seva manera, m'apreciin.
(Disculpeu la ortografia, amb el teclat en NL es pesat)