Pierre Bonnard
Els diumenges
la lluna tanca la consulta
i té germanes a cada ciutat
per a qualsevol dubte.
Proposa i disposa
éssers sintètics,
gairebé verticals
que a Ohio, Wolfsburg o Londres
li fan la feina bruta.
Ocupats, no veiem que és
mes gran del que pensem,
la lluna.
Ungla despresa
som els humans de la lluna
i no a l'inrevés.
Ella visita
la transparència de les cambres,
és una foto del sol
a les tauletes.
De color somni.
La primera vegada
que algú va confondre
llum i contorn
també va ser amb ella
Ens eixuga la vergonya
de parlar d'impossibles
amb el seu joc perfecte
Els diumenges, trepitja
els insectes que neden
pels bassals o
caça udols
posant l'altra galta.
La lluna és un orgasme
que ella sent com ningú
en mirar-se.
Extret de l'olor del son, d'Oriol Mas