Poema de Núria Martínez Vernis, avui a Catalunya Ràdio.

Lisèrgic.
Mentalitat de ric
i a pensar-se amb or
des de l'hivernacle
de la fam de l'ús a casa l'altre
La sort ve de fora
i la mà des de l'altra vorera
sembla més petita.
Segons d'on són,
segons des d'on miren,
s'acosta la poderosa culpa
de ser-vos a l'uníson.
Fins amb frases desproporcionades
d'amor en plena ocupació
dels volums de la caixeta blanca.
Exhalacions dels pangs
i de les nines drapaires,
que explicaràs algun dia.
Tots contemplen la mateixa nina
de la prestatgeria.
Els mussols en vaga geogràfica.
Des d'allà, és panoràmica ampla.
I com d'àngels, carnet comprat,
l'ocasió de la nostra ciutat besable
els carrers són dels ossos i de la carn
i aquesta no es mesura
ni contenció és avinguda.

La història, des que és pronunciada,
quan és rodona,
fa tanta intromissió a la vida
que mana.