És tot tan així que únicament hi ha una manera de tancar el llibre: pel final, llegida la última pàgina. Un dia, algun messies televisiu explicarà que la granota era qui escrivia els llibres, que només s'inspirava després de masturbar-se pensant en la bruixa (tornarà la moda de les verrugues-fetitx). Hi posarà una mica de la pròpia collita i parlarà del muntatge entre princesa i príncep. L'acusat d'orquestrar-ho tot serà aquest últim. Farem veure que allò que ens cau dels ulls és la bena i no un riu de llàgrimes. Que beneits que no ens n'havíem adonat, si el petó era fals d'una hora lluny, massa idíl.lic tot plegat.... I la riba, tan neta, tan...tan poc contaminada...Si en realitat és plena de llaunes, de pàgines de revistes i de parracs bruts. Per favor, exclamarem. Per babor, que deia un altre acudit.
