Quina cara he de fer
quan veig baixar la nit?
Què he de fer, si no buscar
mistos pel pis,
restar estàtic a l’escaleta?
Si no ho faig, em veuré cremant
en el que li haig de dir,
i la última frase no serà feta.
Parafina, si et trobo
per un moment seré violeta,
vermell, marró i feliç
amb una mort de cada,
que fins la cosa més discreta
de fer llum i plena d’encís
és ensarronada.
Fixa't en l'agonia queixosa
del querosè a la làmpada.
He dut un hàbit de paraula
passada per un embut,
reescrita amb tinta de càncer,
cada cop que es paria l’alba
i mutava en pont (en pont!) la taula.
Ara acluco els ulls
i un alcohol a les parpelles
fa rodolar canonades
d’ un tupit marge de somni
a un tupit marge d’entranya.
Ara acluco els ulls i em sé
com el terreny:
requalificable.