He arribat a casa teva, una casa amb totes les lletres, amb els secrets dins els forats dels maniquins col.l0cats a cada cantonada de les habitacions. Parlaves de ciència, jo de cinema. En un extrem, davant de la finestra, una màquina de costura casolana rematava l'encant de l'ambient. Només podíem acabar parlant d'un teu somni frenètic, que jo qüestiono que hagi acabat. La nit abans, una corba de desgana es dibuixava, allargada, en tots els espais. Declaràvem la guerra a les paraules inútils, això s'havia trobat a faltar.
Jo no tinc mètode d'escriure; tu tampoc; la fidelització ens rellisca a tu, a mi, i per extensió, a tots els amics. Passem-nos la pàgina, copiem la victòria.