-De debò et sembla normal que estiguem estudiant en aquesta parcel.la verda? Amb prou feina trobaríem algú en un o dos km; amb la de llocs que hi ha...no m'ho hauria imaginat, que acabaríem aquí.
Em vas contestar convidant-me a obrir les fosses nassals per rebre la benedicció d'arbres i plantes. Segur que m'ajudaria. Això em va donar peu al segon dubte. Te'l vaig etzibar amb la indignació de qui coneix quan alguna cosa no encaixa:
-I tu creus que un es pot concentrar per estudiar, amb aquest contrast entre la natura i el portàtil amb Radiohead sonant a tota llet? T'estranya, que trobi això desconcertant? A més, de llum n'hi ha ben poca, segur que és tard.
Aquest cop, no vaig tenir resposta immediatament. Per donar força als meus arguments, vaig mirar l'hora a l'ordinador. Era tard i li ho vaig reivindicar. Donades les necessitats d'estalvi, la pantalla es va anar quedant grisa. Vaig apartar la mirada, constatant que a la tarda tampoc li quedava massa bateria.
Vas esperar que passés el clímax de Bodysnatchers per intentar convèncer-me, mentre apilaves els fulls.
- Sí home, ja veuràs com sí.
T'haig de donar la raó. I es veu que a tu també et va provar l'estona.