sinovial

I tant que passa. Sí, de manera aïllada, casual. Sí, sense tenir importància, sense ser significatiu  o simptomàtic. Res a veure, evidentment, amb conjures místiques d'estels, que no són més que l'extrapolació sideral dels últims ploms que se't fonen - com quan veus llumetes en tancar els ulls i fregar-te'ls-. Total, que no vol dir res, d'acord. Però tot i la seva essència accessòria, insubstancial i desprovista de tot sentit, passa. Avui mateix, sense anar més lluny:et parlo d'estar tranquil i, així que arribo a casa, m'adono que he perdut el rellotge. Ja veus tu, quina tonteria. O millor dit, quines tonteries, perquè també està aquell dia del poema de la terra i la noia que duïa gaia tatuat al braç, o aquell altre que escrivint sobre l'aigua vaig abocar un got sobre el portàtil. O un de més recent, el de la formiga entremig de postals de Dalí. No, si és que últimament, no en falten d'ocasions així.  Vaja, que tot plegat té gràcia, trobo.