Avui molta gent vibrava amb futbol i jo era a l'Ikea, no sabent si un bol sí o no. Són pràctiques que fan sentir molt actiu amb comparació de la passivitat que realment representen. Per provar-m'ho, utilitzo un truc: què seria actiu de debò? Del futbol, jugar-lo. De l'Ikea, crear-lo o treballar-hi.
Últimament penso que el que ens agrada d'aquestes distraccions és que ens permeten creure que estem descansant o que estem en marxa i demostrar-nos-ho prou sense que acabi sent veritat del tot; sense haver de descansar realment ni estar realment en marxa. Són moments en què l'estat d'ànim és xop de classe mitjana: s'explica, es domestica, es delimita, es masturba.
Quan hem sortit plovia i se m'ha acudit la broma 'a cor què bols'. Algú se'ns ha ofert com a transportista. Li hem dit que no. Ens ha preguntat pel lavabo (pel del centre comercial, no és que haguem comprat cap lavabo). Així hem sabut que no podia fer transports urgents.
imatge: leon spilliaert