No s'han explicat els efectes tangibles que aquest relleu pugui tenir en el lector i s'assumeix que li interessarà perquè ell comparteix amb els diaris aquest explicar-se el món a partir de la seva configuració estatal o política. I que com ells, el lector té de tant en tant el diumenge un tímid girar-se a Google i a l'economia sense massa afany de delegar-hi tanta porció d'ànima com feia a la democràcia, sense massa afany de viure'ls i decidir-hi, i de permetre que la ciència política en faci escrutini i criba. S'assumeix que el lector tindrà aquesta vella tendència animal conservadora, i un cert verb esmolat per dir futurista o globalitzat a qualsevol que proposi no ja un altre model a seguir, sinó una altre idioma per llegir el que està passant, davant les limitacions que l'actual ens brinda.
No dic que no sigui important el que diuen: dic que el criteri d'importància, difícilment medible, se substitueix en els diaris per comoditat per una visió tradicional del món, on ells han estès encara eficientment els tentacles. Ells necessàriament es beneficien de perpetuar aquest model. Sense veure-hi una culpa, no hi acabo de veure una innocència: què són els diaris dels països, si van deixant de comptar els països. Ara que també, què són els lectors i per què han de voler estar informats si va deixant de comptar la democràcia; si l'interlocutor de l'home és el caos o fer sang d'una sèrie d'estructures caduques?