Més aviat es deu tractar de buscar un somriure sostingut a dimensions bastant practicables. No un somriure tendó, no una oda a l'exterior del somriure; sinó un somriure tot ventre, un somriure no preguntar-se de què es tracta perquè ja estan caient les últimes raons d'una pregunta plana. El que sobra de no preguntar-se de què es tracta: d'això es deu tractar. Millor, es deu tractar de la diferència material entre no preguntar-se de què es tracta i el res més absolut, la no possibilitat de preguntar-se.  Més aviat no es deu tractar de gaire, però d'un gaire que fa el joc a l'ombra perquè ni l'evita ni la reclama.


La diferència entre una corda vocal vibrant i un petó. Vull dir un petó com una tarda.