És molt important
començar pels noms
i fer la pausa quan toca
Així s'aconsegueix estimbar el nom,
tallar la tirolina del subjecte cap a
qualsevol faula.
Agrair el temps que ens
deixa per escriure la mort -mort-
de tots els actes.
Aquí hauríem de silenciar el poema. Nosaltres.
Hi podem posar molts verbs,
no prohibirem l'elegància d'aferrar-se
a la vida amb convocatòries.
Però tothom hauria de mirar
cap a la timba de la infància.
Jo he evitat paraules que no eren arrels
Jo no he dit pansir quan moria la tarda.