L'espai és la matinada de totes les coses
Blai Bonet
La bellesa és objectiva, i no té res a veure, però res de res, amb el cànon mainstream, passatger i contaminat de les febleses i vicis que té l'home de cada època. Tots els que diuen que la bellesa és subjectiva és que no n'han vist una engruna, que no han trobat la porta ni que sigui mig oberta. La bellesa és blanca.
Vols bellesa? Vés i busca Schiele, Egon. Vés i escolta Satie, Erik. Vés a París. Mira la Νίκη a proa durant hores fins que miris a una altra banda i la forma se't dibuixi al buit. Així tindràs algunes pistes.
La bellesa és una idea que de tant en tant baixa, ben concreta, i per molt infreqüent que vingui no vol dir que no begui de fonts clares. La primera condició per sintonitzar-hi és l'espontaneïtat, i la segona, una certa calidesa.
I aquí tens una sorpresa: no cal fe. Un cop benvinguda, deixa que encaixin les peces, sense perdre la tranqui.litat. Descobriràs materials insospitats superiors a les paraules, equacions impossibles i carn. Inconforme però tranquil.la, cada dia hi tindràs més traça. Una època vaig estar menjant només verdures sense sal i algú em va donar uns phoskitos, i eren antagònics a la bellesa. Un dia va ploure moltíssim; va ploure com si ploguéssin idees. Alguns dies el temps, conscient de la síntesi necessària, li aplanava el camí perquè pràcticament no hi era.
No és el nihilisme ni l'escassetat la bellesa, però el primer crit t'agafarà sense mobiliari. Weightless, semi-erotic. A hores nobles i descordada.