Fa mesos estava com estaria, com estic. Si ja n'he escrit no és cap profecia sobre esdeveniments exteriors; és bastant moderna aquesta idea que les coses passen més enllà d'un, i és mentida.
Ni tan sols el temps. Totes aquests contes del futur i del passat, tot metàfores davant el repte que és un mateix: oblígame a gritar al fin mi verdadero nombre. Digue'm si no quin futur, quin present - quin passat- ve a sopar a un lloc on no érem.