Hem vist un altre cop sortir el sol amb uns companys purament provisionals, i la vida de la gent els diumenges, si obren o no les botigues, si hi són o no hi són, és una cosa que no podem controlar i en qualsevol cas mai podríem. per això hem anat fent i sí que els carrers eren un carrer, i sí que t'estimo, però vaja hi ha aquí una escletxa en la rudimentària tecnologia que hom fa servir. Les peces són velles i aparatoses, franceses sobre la taula on pica el dia. jo tenia la impressió que no sabia escriure però allà hi havien uns quants llibres i jo no volia dormir. algú els havia matat allà, un sobre l'altre abans que et trobés en una barra.
Hem, una nit més, tractat els llibres com peixets de sal, misteriosos, desagradables de gust i envoltats d'un context superior. He sabut que és molt difícil que la gent s'entengui, ja fa temps que ho repeteixo; a la ciutat de la costa la gent és estrangera; els caminants i els altres, les escombraries són estrangeres i els astres van fent la volta fins a caure cap per avall en l'esmalt d'un dit de sol i cel·lofana breument bonic.
Hi ha tanta gent que fa performances, que es clava vidres somrient, que té una energia colossal per tornar al paleolític cada objecte i que no obstant quan se t'acosten volen la mateixa abraçada, silenciosa, calenta, sintètica, que els digui que són intel·ligents davant d'ells mateixos...Estar sol és la manera més trista d'estar boig, comparèixer davant les pròpies idees sense cap excusa ni cap dubte, no preocupar-se de qui paga allò que us esteu permetent. És esgarrifós quina pell tan nostra.
Vine, que t'explicaré que has de marxar; vine que no hi seré. Vine aquí fora que jo entraré. Juga aquí enmig que m'estic disseminant. veus perquè no escric, perquè no em vull refiar que juguis bé perquè ens assemblem i perquè deus ser millor que jo a l'hora d'acceptar límits. Els camps són oberts pels qui asseguts esmolen la intenció de condemnar-te i van caçant, com els parts, tota caiguda descomunal en l'èxit de fer les coses bé, de forjar-se en la mort i en la lògica. tu acompanyes i jo sec; vostès emetran un judici sobre si no és massa difícil, difícil de la hòstia, fer una altra cosa que no sigui estimar en aixecar-se.
Hi ha tanta gent que fa performances, que es clava vidres somrient, que té una energia colossal per tornar al paleolític cada objecte i que no obstant quan se t'acosten volen la mateixa abraçada, silenciosa, calenta, sintètica, que els digui que són intel·ligents davant d'ells mateixos...Estar sol és la manera més trista d'estar boig, comparèixer davant les pròpies idees sense cap excusa ni cap dubte, no preocupar-se de qui paga allò que us esteu permetent. És esgarrifós quina pell tan nostra.
Vine, que t'explicaré que has de marxar; vine que no hi seré. Vine aquí fora que jo entraré. Juga aquí enmig que m'estic disseminant. veus perquè no escric, perquè no em vull refiar que juguis bé perquè ens assemblem i perquè deus ser millor que jo a l'hora d'acceptar límits. Els camps són oberts pels qui asseguts esmolen la intenció de condemnar-te i van caçant, com els parts, tota caiguda descomunal en l'èxit de fer les coses bé, de forjar-se en la mort i en la lògica. tu acompanyes i jo sec; vostès emetran un judici sobre si no és massa difícil, difícil de la hòstia, fer una altra cosa que no sigui estimar en aixecar-se.