És vora aquesta hora i la mare cus. Avui m'ha dit que el present és on es construeix el futur, i jo he decidit estar sempre lúcid per poder-li rebatre l'ordre dels factors. Però estic perdent molt el temps i ella fa el que li agrada, així és com sempre em recorda el que està bé, encara que no pugui jo canviar-me.
Ja penso abans de parlar, ara vull pensar abans de respondre. Aniré a dormir amb la cançó del soldadet de la Mimar al cap. És alegra i marcial, com un petó de matí entre setmana.