He somiat que un peix immens i llefiscós existia prop meu. Potser em començava perseguint i potser jo em deixava atrapar, o li feia front perquè en el moment clau hi estava de cara. Aquest peix immens em mossegava el braç, feia desaparèixer la meva mà dins d'ell. Mossegava i apretava, i jo sentia dolor, però el deixava fer convençut que tot el dolor que em pugués fer seria suportable. Al cap d'una estona de mossegar i de dolor creixent, davant la meva immobilitat - després he pensat que potser en altra època m'hagués despertat en qualsevol moment - el peix amagava dues dents i es tornava un peix desdentegat i propens a no poder aferrar-se'm, i crec recordar que queia i em deixava estar.
M'he avorrit de tant patir per un dolor que no és per tant pel món que em fa perdre. Efectivament, mentre el peix mossegava, vaig experimentar un 'vinga va, que jo això ja m'ho sé', gairebé un 'vés acabant'.
Estic content. Reality testing.