En aquest sentit, el meu desig ha arribat a ser adult, purament intel·lectual, si bé no en allò que cerco sí en allò que me l'activa de continu. La tungència o no dels cossos esdevé una mera quadrícula de la finestra d'entrada al gran problema de la coneixença.
A dos punts, ara que tinc una idea exacta del que puc i no puc fer amb tu, tinc clar què és el millor a fer amb tu. Be dos punts, ara que m'has cridat l'atenció i has entrat, que me l'hagis cridada és el de menys per voler-te.
Del dia 8 de gener la sensació d'agraïment que dues persones puguin dinar una enfront de l'altra amb una alienació tal que ni tan sols em posi nerviós la proximitat: obro bé els plàstics, tallo bé el tall. Còmodes assumpcions. Porcel deia que era anarquista perquè això era 'creure en l'únic déu que no se'm pot mai morir'. És la distància l'únic déu que em resisteix? La llibertat? Potser és el coneixement dels límits sense haver de destruir-ho tot per trobar-los, i complaure en la resta.