Vistos un parell de reportatges, la tribu urbana swag ja no es caracteritza per persones amb una determinada actitud o valors que s’identifiquen amb trets com un determinat tipus de roba.
Els swag, quan els seus membres són preguntats, és una acció que fa referència a la roba. Així doncs, l’esfera pública ha eliminat la persona. Jo ja tenia la impressió que la tribu urbana consistia bàsicament en generar una espècie de ‘señuelo’ al qual fer referència. Tanmateix, si ‘swag és anar a la moda’, ‘la moda’ és l’essència del swag; així que hom des de fora ja no detecta persones, sinó un instant efímer de ‘swag’ ubicable en quelcom concret, en aquest cas una persona. L’alienació d’aquesta tribu urbana és màxima: ja és la persona la que ha d’aspirar en algun moment a ser swag i a que el swag el deixi, sense que la persona utilitzi la tribu amb cap poder. Què sera swag? Res del que puguis ser; en tot cas quelcom que algú altre pugui dir i durant poc temps. És més com que et surti un gra. M’imagino un estol de peces de robes tocades momentàniament per la virtud del ‘swaggisme’ posant-se sobre éssers delerosos que les engoleixin, i adéu siau, hasta otro ratito.