Col.lecciono sacks de patates enmig d'un Kalahari sembrat de peyotes. Ho faig amb la única aspiració de no ser aspirat, de ser una espiral, de ser un pirat. Si de tant en tant apareix un cos romboide, el caço amb un pensament decidit i sense aixecar polseguera. Jec al terra. Demà tornaré, inca, i t'obsequiaré amb frases ràpides estil humor d'aquell teu, i amb una flor cosida. La posaré als teus peus, als nostres núvols.
Estudiar ràdio em fa sentir que, per primera vegada en tot, la pràctica se'm dóna millor que la teoria. El meu nivell de la última incita inequívocament a la depressió.
Onda radioaktiva comença demà. Quins nervis. A mitja gravació, miraré d'escapar-me tot i les eventuals protestes, i oferiré tabac a qui tingui el segon dit del peu més llarg que el primer. És un tret de caire...familiar.
Com era allò? Lo más callado de las tinieblas?