Principalment perquè les coses
hi ha moments que esdevenen
vagament entenedores,
com si algú obrís inesperadament
una porta
i la llum que penetra
configurés estranyament els objectes.
I heus ací que, aleshores, hom es pregunta:
És, doncs, ací, he viscut tant de temps?
I es passeja, admirat, per la cambra,
i es contempla amb sorpresa,
i s'espolsa els vestits,
i finalment assaja de repetir els vells mots
amb una força nova.
I tal vegada aconsegueix de dir-ne
tres o quatre,
abans que algú no torni
a tancar - fins quan?-
la porta.
Miquel Martí i Pol, El llarg viatge