toda grandeza sólo puede proceder de una pérdida.
jo no ravalejo. Si esdevé ravalejar, jo sóc més del quadern gris. Jo espero canvi. Jo convido a tres si en compensació me'n dones quatre. Jo sóc amic, però no compro pel.lícules. Jo passejo per centres comercials buits, i faig trucades envoltat d'arcs descomunals de gespa. I llenço la sal sota els nenúfars negres. Contemplo horroritzat l'esquelet dels sofàs, i les nenes passant el motxo pel terra del carrer.Com contemplo l'escala de l'estació de Clot que mai s'utilitza i com els forats de la paret fan senefa. I t'arengo contra el liberalisme cultural. I fumo fins que, com diu la cançó, els estels s'inflamen. Ai..després torno a un dels meus llocs, cada cop més descuidat, i els dos acabem aclamant l'antiheroi. Així, el corol.lari havia de ser per força acabar asseguts al mirador davant barcelona i bevent cola sota la gran façana de vidre del fòrrum - sí, amb perill de gotera -. Ahir, un mico va assentir que quieren poner alambres en las fronteras, y que el planeta sea sólo de dos. Té més mèrit perquè ho va fer a 120 km/hora sortint pel sostre d'un cotxe, en un interminable túnel barceloní.
La meva essència s'aixopluga sota dues veritats: un home del carrer em diu rastafari, i m'han regalat uns calçotets vermells amb l'escut del superman. (la fina)
per fi, després d'anys, tindré càmera. és un dels pocs béns de primera necessitat. Així que l'any nou vindrà acompanyat d'un nou deceni - 20 anyets- i de noves fotos.