Hi ha una sola cosa que m'agrada del Nadal, però m'agrada moltíssim: milions de persones s'adonen que és un tòpic desastrós, que estan vivint en la falsetat, i que no poden ni fer l'esforç de ser diferents ni durant el temps que aquest dura. S'adonen al Nadal, això l'honora com a celebració. Només falta que s'adonin la resta dels dies d'allò que estan fent amb ells mateixos.
La fabulació contribueix al pragmatisme. Potser sí que hauria de ser Nadal cada dia...