remolinos de tijeras

Perdolari que va sortir l'altra nit a patinar i sí, va trobar un lisèrgic pingüí amb el mal de sant vito. Sort en tinc d'ell, que alleuja la meva mala situació. Fa moltíssim que no surt el sol per a ella i per mi, que no és dimecres, que em perdo i que em perdo els focus group. Em llenço a una piscina de sosa càustica, li faig un gest, l'abraço, erro per santa llúcia amb ells, els guió a la perdició, i acabo criticant amb ells el rosa xiclet - m'hauré de passar a padre de familia-. Però, sol i nu davant el llit, jo, jo, només desitjo que el matalàs sigui vermell perquè la lluna ja s'encarregarà de ser blava ella soleta; i així s'assemblaran al te d'aquesta tarda, d'aroma flonja; o a la camisa de la noia de l'stick. Problema, manido palabro. Dimecres, la llengua bífida us farà l'amor, i ningú n'escaparà. Tampoc voldreu. Crec que deinde vivere.

Miscel.lània del dia 13: que a la facultat hi hagi un vídeo sense pause, és una metàfora de l'etern retorn rebregant-nos en la inutilitat?
Coses és hipònim de paraules, paraules és hipònim de coses, i hiperònim és hipònim de paraules, per exemple. De la Roureda dixit. Això sí, demà amb lúpulo intravenós no us ho repetirà pas. Tampoc voldreu.

lemà sabactani?