El costumisme, el retro, les texanes, el rock no sentit, el ciberpunk, el neó, l'alcohol i la gespa, la tinta dels còmics, el mode sèpia de la càmera, els grecs amb camises blanques de lli, la sang, la boira, els ninotets de plastilina, les joies, les torrades,el verd mèdic, l'espai, el ferro rovellat, els cigarrets, l'olor de masia, els reis i emperadors i camperols de qualsevol poblet asiàtic, l'aleph, el detritus, la soledat, la sociabilitat... tot això són idees. La càrrega simbòlica que rau en elles les fa per si un món on perdre's. Són idees que juguen, es connecten, es refereixen a allò que va existir al planeta quan van esdevenir símbols. S'hi ha d'afegir la manera com l'individu hi té accés: quin és el seu propi context i amb quina força assumeix aquestes imatges i amb quina finalitat i desviació les projecta.
És interessant que totes aquestes referències culturals puguin veure's aillades, aillament que per extensió es pot aplicar a la majoria de les sensacions. Quan aquestes són despullades i la seva nuesa se'ns fa visible, aleshores, etiquetem i diem: això ja no m'interessa. El sotrac ve quan aquest ascetisme que podria ser concloent se li acaba revel.lant a l'individu com el que és: una més de les idees.