Sempre i a tot arreu hi ha una tinta lleugera, invisible, que explica la seva història prèvia a la nostra. El gravat revel.la una absència de sentit, una realització absurda que un bon dia es conjurà entre partícules sense coneixement de causa.
L'entorn immediat és una estora arcaica que trepitgem confiats perquè no reconeixem que s'aguanta en el buit. Els drets d'origen que tots posseim, les nostres banderes s'inflamen i es calcinen pel fred. Són fils veïns, testificant res més que la seva circumstancial existència.
És cert, som aquí. I hi ha un circuit de llum de què no podem evitar participar. Però recórrer tots els fils fins arribar a l'extrem de l'estora ens ha d'impel.lir a mostrar el reconeixement i el respecte més absolut a l'atzar, així com al cos buit que ens és aliè; sense posar-li nom.
Posar-n'hi seria, al meu entendre, no haver entès res. Que curiós això últim.
L'entorn immediat és una estora arcaica que trepitgem confiats perquè no reconeixem que s'aguanta en el buit. Els drets d'origen que tots posseim, les nostres banderes s'inflamen i es calcinen pel fred. Són fils veïns, testificant res més que la seva circumstancial existència.
És cert, som aquí. I hi ha un circuit de llum de què no podem evitar participar. Però recórrer tots els fils fins arribar a l'extrem de l'estora ens ha d'impel.lir a mostrar el reconeixement i el respecte més absolut a l'atzar, així com al cos buit que ens és aliè; sense posar-li nom.
Posar-n'hi seria, al meu entendre, no haver entès res. Que curiós això últim.
Una poetessa guardonada recentment amb el Nobel va dir que París era tan maca que semblava que l'haguessin composat amb un llaüt. Abans de tornar per Nadal, hi passaré uns dies amb les orelles ben obertes.