El pitjor de la nostra època
és la falta d'atenció, la dispersió.
Josep Pla
Josep Pla
He cregut convenient, abans d'anar a dormir, de prendre nota de l'últim que he vist a la televisió, sobretot per no oblidar-ho.
No sé quina cadena era. Feien un programa d'aquells en què els presentadors estan estranyament alterats per l'hora d'emissió. Una noia gesticulava de manera exagerada, amb una pissarra al fons que duia escrits lince, rinoceronte i alguns noms més. Demanava que truquessin per dir-li noms d'animals, però que no acabessin en a ni en o. Ha afegit un últim detall, tota seriosa: l'animal ha d'existir (sic). Condició imprevista. Qui exigeix això ha de conèixer molts animals.
I jo, mentre mastegava un tall de llonganissa - el mono obliga-, anava pensant coses rares, com narcotitzat per aquella frase de la noia. Aflorava - no diré d'on- una mena d'idea que no acabava de quallar del tipus l'existència; millor, el coneixement és imprescindible per entendre's, però si el coneixement és jutjat per aquell que no el té, aleshores l'existència i el coneixement... En fi, d'aquelles que no saps com sortir-te'n però et sembla tenir alguna cosa. Per sort, una nova idea, més sòlida, em va fer retornar.
L'animal havia d'existir. Clar. Era un consell molt raonable, per res absurd. Es tractava d'un advertiment pels seguidors d'Antònia Font.
No sé quina cadena era. Feien un programa d'aquells en què els presentadors estan estranyament alterats per l'hora d'emissió. Una noia gesticulava de manera exagerada, amb una pissarra al fons que duia escrits lince, rinoceronte i alguns noms més. Demanava que truquessin per dir-li noms d'animals, però que no acabessin en a ni en o. Ha afegit un últim detall, tota seriosa: l'animal ha d'existir (sic). Condició imprevista. Qui exigeix això ha de conèixer molts animals.
I jo, mentre mastegava un tall de llonganissa - el mono obliga-, anava pensant coses rares, com narcotitzat per aquella frase de la noia. Aflorava - no diré d'on- una mena d'idea que no acabava de quallar del tipus l'existència; millor, el coneixement és imprescindible per entendre's, però si el coneixement és jutjat per aquell que no el té, aleshores l'existència i el coneixement... En fi, d'aquelles que no saps com sortir-te'n però et sembla tenir alguna cosa. Per sort, una nova idea, més sòlida, em va fer retornar.
L'animal havia d'existir. Clar. Era un consell molt raonable, per res absurd. Es tractava d'un advertiment pels seguidors d'Antònia Font.
