Demà xisclarà el sol
G. Ferrater
G. Ferrater
La redacció anava d'inventar-se un succés pel qual Harry Potter pogués ser perseguit per la policia, però s'ha torçat.
Acabat el semestre a l'escola de màgia, Harry s'adona en arribar a casa que no té les claus. Deuen haver caigut a l'estació, pensa. Deixa l'equipatge rere la tanca - més decorativa que altra cosa -, i a corre-cuita cap a l'estació.
Segons després, així que ell ha tombat la cantonada, una veïna tafanera (clitxé masclista) ja té les mans al damunt d'una súper-ergonòmica escombra. Ella celebra la troballa... Com n'ignora les propietats màgiques! Això sí, les esbrina aviat, quan el seu cap fa diana a l'arbre d'un solar pròxim. Enfurismada, crida el seu marit i li fa avisar la policia. Explica que aquell trasto que ha dut el noi estrany de la cicatriu li ha provocat l'accident. La part d'enlairar-se i tal deixa astorat a l'agent, clar, però li pica la curiositat i diu que sí, que el buscaran. I s'hi posen.
Harry Potter ha trobat les claus a l'estació. És més aviat tard i té un budell buit. Per celebrar que no haurà de dormir al ras, entra a un bar, decidit a sopar bé. El local es diu Ghost, mai hi ha ningú (o això diuen). Aquell dia, és cert, està sol a la barra. Per fer alguna cosa, mira la tele, en el precís instant que hi apareix el seu rostre amb un rètol a sota de Wanted.
Se suposa que aquí hi hauria tal tensió que un qualsevol s'aixecaria corrents del bar. És una redacció d'un delicte, aviam.
El personatge, però, va a la seva. Quan el cambrer se li acosta - estava escombrant, aprofitant l'escàs aforament-, en una síntesi de manual de la flema autòctona, Harry li demana un British Bacon. Amb el bacon molt fet, si pot ser.
Acabat el semestre a l'escola de màgia, Harry s'adona en arribar a casa que no té les claus. Deuen haver caigut a l'estació, pensa. Deixa l'equipatge rere la tanca - més decorativa que altra cosa -, i a corre-cuita cap a l'estació.
Segons després, així que ell ha tombat la cantonada, una veïna tafanera (clitxé masclista) ja té les mans al damunt d'una súper-ergonòmica escombra. Ella celebra la troballa... Com n'ignora les propietats màgiques! Això sí, les esbrina aviat, quan el seu cap fa diana a l'arbre d'un solar pròxim. Enfurismada, crida el seu marit i li fa avisar la policia. Explica que aquell trasto que ha dut el noi estrany de la cicatriu li ha provocat l'accident. La part d'enlairar-se i tal deixa astorat a l'agent, clar, però li pica la curiositat i diu que sí, que el buscaran. I s'hi posen.
Harry Potter ha trobat les claus a l'estació. És més aviat tard i té un budell buit. Per celebrar que no haurà de dormir al ras, entra a un bar, decidit a sopar bé. El local es diu Ghost, mai hi ha ningú (o això diuen). Aquell dia, és cert, està sol a la barra. Per fer alguna cosa, mira la tele, en el precís instant que hi apareix el seu rostre amb un rètol a sota de Wanted.
Se suposa que aquí hi hauria tal tensió que un qualsevol s'aixecaria corrents del bar. És una redacció d'un delicte, aviam.
El personatge, però, va a la seva. Quan el cambrer se li acosta - estava escombrant, aprofitant l'escàs aforament-, en una síntesi de manual de la flema autòctona, Harry li demana un British Bacon. Amb el bacon molt fet, si pot ser.